Són com aquestes floretes silvestres que brollen a la vora dels camins. Tant delicades com belles. Són com l'olor de sal que emana del batre de les onades a les ribes mediterrànies. Ells són mediterranis com ho és el mar que ens va veure néixer; artistes lliures, nascuts per despertar emocions. Però ja no neixen flors als camins.
Giuseppe Mustacchi, més conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, fou un cantautor francès d'origen greco-egipci. Se'l considerava com a poliglot, ja que dominava el grec, l'àrab, l'anglès, el portuguès, però principalment el francès. (Alexandria 1934 - Niça 2013).
Avui, sobtadament i sense cap motiu, me n'he recordat d'ell.
Avui, sobtadament i sense cap motiu, me n'he recordat d'ell.
😡 Quan t'ho proposes, pots arribar a ser més aspre que un fregall.
ResponderEliminarClar que és metafòric. Ves alerta que l'Okanuh fa dies que esmola la katana.😏
jajajajajaja....més aspre que un fregall...me la apunto esta de la Vileda
ResponderEliminarNo, no Miquel... Vileda es una "fregona". Fregall es otra cosa. En catalán, un fregall es lo que en castellano es "un estropajo" . Tambien se suele usar "encenall". Antes eran de esparto o virutas de madera y ahora son de viruta metálica.
EliminarM'ha agradat el poema.
ResponderEliminarAhhh...algo así como un condón de esparto con la punta de uralita...
ResponderEliminarSalut
Juer !!
Eliminar